divendres, 13 de juliol del 2012

RESUM DE LES PONÈNCIES I TAULES RODONES A LA UPEC

 INTERVINC A LA TAULA "ELS NOUS ALTRES CALANS" A LA UPEC
La setmana passada vaig tenir el plaer de participar en els debats de la Universitat Progressista d'Estiu (UPEC) a la taula titulada "Els nous altres catalans" en el marc d'un debat sobre el present i el futur de Catalunya. Aquí teniu el resum de les intervencions. 
LA UPEC REFLEXIONA SOBRE CATALUNYA
Catalunya ha estat el tema a debat del segon dia de les jornades de la UPEC. La primera taula Cap a on va Catalunya, ha comptat amb la presència de tres politòlegs moderats pel periodista Antonio Franco. El professor Miquel Caminal, catedràtic de la UB, ha assegurat que ens trobem en un final d’etapa amb “un marc nacional espanyol que impedeix tot desenvolupament d'un marc autonomista o federal com el que marca la Constitució”. Tot i refermar-se en el seu federalisme, Caminal reclama una Catalunya “amb més estat”. El professor ha afirmat que els federalistes estan “admetent que el federalisme inclou l'autodeterminació. El que busca el federalisme és una solució d’entesa”En la línea de la intervenció de Caminal, Joan Botella, degà de la Facultat de Sociologia i Ciències Polítiques de la UAB, ha assegurat que “cap a on va Catalunya no depèn només de Catalunya; si només mirem què passa aquí no ho entendrem”. Botella ha fet al·lusió al govern actual per dir que tampoc sap cap a on va Catalunya, però tampoc sap cap a on la porta. Això va lligat a un desencís de la població amb la política oficial. “Estan apareixent uns referents morals catalans que venen tots de fora de la vida política: Pep Guardiola, Joaquim Puyal o fins i tot la monja Teresa Forcades”, afirma. Per Botella, l’opció federal “ha fracassat perquè no depèn només de Catalunya, però un divorci també requereix l’acord, no pots tancar la porta i marxar”.


El professor Jaume López, de la UPF, ha adoptat una perspectiva més teòrica. Ha explicat que la mida dels estats es deu a un delicat equilibri entre els beneficis que proporcionen les economies
d'escala i la integració de l'heterogeneïtat, proporcional al tamany del país. “Com més s'allunyen centre i perifèria, com menys possibilitat hi ha d'influir de tenir cert poder, més tendència centrífuga hi ha, més tendència de marxar”, ha explicat. En aquest sentit ha explicat que “cada cop resulta menys atractiu a Catalunya, Escòcia i altres seguir formant part dels seus estats tradicionals”. Analitzant enquestes ha remarcat que, tot i que la opció federalista recull més suports que la independentista, en un referèndum sobre la independència guanyarien els vots a favor.

La segona taula s'ha centrat en el debat sobre pacte fiscal i concert econòmic, un tema en el qual les convidades hi han pensat molt, des de diferents àmbits. Maite Vilalta, professora titular d'Hisenda Pública de la UB, s'ha proposat explicar com seria una hisenda descentralitzada des del punt de vista acadèmic. En aquest sentit ha afirmat que “si hi ha diferents governs que es reparteixen les funcions del sector públic han de tenir autonomia financera”. Una hisenda federalista, ha afirmat, reclama coordinació, transparència i lleialtat institucional, i els últims pactes assumits entre el govern de la Generalitat i el de l'Estat anaven en aquest sentit.


Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, s'ha referit a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut per dir que “des de l'estiu del 2010 una gran part dels ciutadans de Catalunya hem fet un canvi en el nostre imaginari”. Ha parlat de la importància de pagar impostos i ha afirmat que “els europeus tenim molt clar que tota una sèrie d'activitats no es poden deixar en mans de la iniciativa privada”. Per Casals, “si no hi ha la correlació entre els diners que paguem i els que ens retornen per finançar la sanitat i l'educació públiques posem en perill la cohesió social”. Per tot això, la presidenta d'Òmnium, ha tancat la seva intervenció amb una pregunta: “Es pot tenir Estat del benestar sense tenir Estat?”

S'ha allunyat del concepte de pacte fiscal Gemma Calvet, advocada i consultora en dret, polítiques socials i drets humans, que afirma que “no podem caure en el parany de creure que hem de generar un nou pacte; s'ha de parlar de concert econòmic”. Calvet afirma que “hi ha dues realitats –Catalunya i el País Basc– que no van trobar l'encaix en la transició”. Està convençuda que el federalisme ara no és una resposta per l'Estat espanyol. Aquest ha estat una de les qüestions més polèmiques del debat, sobre la qual Maite Vilalta ha dit: “Jo sóc federalista per convicció, amb el desencís de saber que en el meu país el federalisme mai serà una realitat”. Muriel Casals ha defensat, a la seva manera, el federalisme: “l'hem de fer, però l'hem de fer amb Europa”.


Els nous altres catalans

La primera taula de la tarda portava per tíhttp://www.upec.cat/news/ca_ES/2012/07/04/0001/la-upec-reflexiona-sobre-catalunyatol Els nous altres catalans i hi han participat Said el Kadaoui, psicòleg i escriptor, Fathia Benhammou, cap de programes de la Fundació Jaume Bofill, Najat El Hachmi, escriptora, i Pius Alibek, filòleg, escriptor i restaurador. Moderats pel periodista Jordi Molet, tots quatre han abordat, amb una barreja de recerca i esperiències personals, la situació les famílies immigrades i els seus fills i filles a Catalunya.

Fathia Benhammou s'ha preguntat “per què la nostra societat continua sense reconèixer els fills i filles de famílies immigrades com a propis?” I ha fet al·lusió al seu propi cas: “Jo no vaig tenir la nacionalitat espanyola fins el 2006. Porto a Catalunya des dels 6 mesos”. També ha expressat una crítica als discursos utilitaristes sobre la immigració, que la defensen en tant que beneficiosa per al conjunt de la societat. “Vam alertar que el discurs utilitarista era perillós perquè en moments de crisi podia girar-se contra la població immigrada”, ha dit, cosa que, amb l'actual crisi econòmica, s'ha provat certa.





Said el Kadaoui ha abordat la qüestió des d'un punt de vista psicològic i ha parlat d'identitats. “Des de l'esquerra hem d'articular un discurs inclusiu i integrador, amb una identitat additiva”, ha dit. Considera que els sentiments d'identitat són un procés d'integració continua. En aquest sentit, assegura que “estem formats per diferents peces i som lliures de configurar en quin ordre les disposem”. Sobre el títol del seu darrer llibre, Cartes al meu fill, un català de soca-rel, gairebé, diu: “El gairebé m'agrada molt. No tenim perquè ser totalment res”.

Najat El Hachmi ha mostrat la seva inquietud sobre la temàtica de la taula: “Porto des dels 17 anys participen en taules de debat sobre els nous catalans i arribaré als 80 i seguiré igual i potser li passa a la meva filla també”. Tot i que es valora la diversitat, no es fa res per ella, ha criticat El Hachmi. “El president Artur Mas no té cap problema en parlar anglès quan ve algú de fora, però no li he sentit mai cap paraula en amazic i és la tercera llengua del país”.


“Molts catalans no volen que ningú més sigui català perquè viuen de l'elitisme de ser catalans”, ha afirmat amb contundència Pius Alibek. El filòleg ha parlat especialment de la seva experiència personal, quan pretenia entendre què era viure en democràcia i es va trobar que també havia d'entendre el fet nacional català. “Vam anar caminant a Montserrat i vam dormir tres dies en una cova per intentar descobrir què collons és ser català”, ha explicat arrencant riures al públic. Pel que fa a la relació del pensament d'esquerres amb les migracions, ha afirmat que “l'esquerra neix dels valors humans, que són universals, mentre la dreta es basa en valors morals, que són locals”, però ha matisat que no defensa “l'esquerra”, sinó “la ideologia d'esquerres”. Tot i que ja fa molts anys que va marxar de l'Iraq, conclou: “Jo continuo intentant entendre què és la democràcia”.

Llegir més al web de la UPEC, clica aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada